|
Basada en el mite clàssic d'Ícar, aquesta peça de dansa Butoh reinterpreta la història grega per posar-la en un context contemporani a través de l'obra filosòfica de Byung Chul Han (La societat del cansament i L'agonia de l'Eros). La posada en escena explora la dicotomia entre el desig de llibertat (fuga) i la nova forma d'esclavitud igualitària que ha elaborat el postcapitalisme, en la qual l'individu acaba enamorant-se i sent esclau d'ell mateix.
L'obra es va estrenar amb èxit al Festival Ibèric del Butoh ALMA NEGRA de Barcelona 2018, i se'n va destacar el treball corporal, la precisió i la visceralitat de l'artista. Fotografia - justinpbrown71
FITXA DE L'ARTISTA
Idea original: ORLANDO WHALES Direcció/Ball: ORLANDO WHALES Llums: KAUE OLIVEIRA Fotografia: justinpbrown71 Vídeo: MICHAEL REALIN |
SINOPSI
Si el Butoh és una dansa destinada a la foscor, l'obra d'ÍCAR demostra buscar una reapropiació cultural de la dansa Butoh vista des del punt de vista de l'ascesi espiritual d'Occident, al marge del mite clàssic que encara viu en la memòria artística universal. ÍCAR ens parla del preu que s'ha de pagar per voler anar més enllà dels límits i fugir del sistema establert (Laberint del Minotaure) per anar a la recerca de l'èxit (el sol com a símbol de llibertat). És una reflexió sobre els models de pensament i èxit social (gàbies) que ens imposa una societat que creix en una era informàtica i digital on allò virtual es fa real, i on les cadenes o laberints són les imatges o representacions del sistema, com facebook o instagram. El laberint actual fabrica ocells obedients en gàbies virtuals, autòmats inconscients embolcallats de mediocritat i avorriment; busquen l'èxit que els esclavitzarà i accentuar aquest desig fins a provocar l'enfonsament de l'individu. Paradoxalment, en aquest dolor de l'èxit, també hi ha el possible despertar en la caiguda. Cada civilització haurà d'enfrontar-se al seu propi Minotaure. 
| ||